Hem creat aquest espai per a totes aquelles persones que heu conegut i estimat a l'Helena, que ens ha deixat el passat 18 d'abril. Per deixar escrits aquells records, aquelles vivències que heu compartit amb ella. Per compartir tot allò que te relació amb la malatia amb la que estava diagnosticada l'Helena, l'esquizofrenia i que poden ajudar a altres malalts o als seus familiars a entendre-la, a tractar-la, a superar-la...
Helena, fa uns dies que vas marxar quan nosaltres estrenàvem primavera. Aquest any tot ha anat molt ràpid i ja algunes estones del dia sembla que hagi arribat l'estiu. Els arbres però van fent el seu curs impassibles. Algunes espècies ja llueixen un capçada plena de fulles, mentre que altres tot just esclaten plens de flors, i les espècies més romanceres, com les tipuanes, les xicrandes i algunes més, encara llueixen seques les fulles del passat hivern i just comencen a apuntar les noves fulles que les han de desplaçar. Tots, mica en mica, van mudant-se d'aquell to de verd tendre i intens que tan bonic fa i que durarà només uns dies o unes setmanes. És sobretot en aquesta època de l'any quan, màquina de fotografiar en mà, m'agrada sortir a fer un vol i retratar els canvis que en els arbres es van produint. Tot això ho comentàvem sovint quan ens venies a veure a casa , de vegades tranquil-la i plena de projectes de natura que m'anaves explicant, perquè la natura és una afecció que tu i jo compartíem. Altres vegades però venies inquieta i espantada i es feia difícil ajudar-te en el teu patiment perquè res del que nosaltres podíem dir-te feia que les percepcions canviessin o que minves la teva angoixa i et sentissis millor. Miraves els llibres que hi havia a casa, la Història Natural dels Països Catalans, els llibres d'arbres... Generosa valoraves en excés els meus coneixements de botànica quan jo et comentava que només era una afecció i que tu sí que tenies els coneixements que a mi em mancaven. Et vaig comentar que estava fent un arxiu al meu ordinador amb fotografies dels arbres dels carrers de Mataró, que quan sortia a caminar aprofitava per fotografiar-los en diferents estadis del seu cicle: despullats, florits, amb fulles... Durant els darrers anys s'han plantat noves espècies arbòries diferents i sovint exòtiques pels carrers i parcs de Mataró, i una de les meves dèries és aconseguir identificar-los i conèixer-ne els noms populars i científics. Em vas dir que tu també sorties a passejar i a mirar-los i vam acordar que qualsevol dia ho faríem juntes, màquina de fotografiar en mà, miraríem i comentaríem les espècies noves. No em vas arribar a trucar mai i no vam realitzar el nostre projecte. M'he quedat orfe dels teus coneixements i hauré de seguir fent-ho sola, com ho he fet avui, com seguiré fent-ho, però sempre quan agafi la càmera i surti a caminar pels carrers i places de Mataró hi haurà flotant al meu voltant la teva presència acompanyant-me.
ALLÒ QUE TU I JO COMPARTÍEM
ResponEliminaHelena, fa uns dies que vas marxar quan nosaltres estrenàvem primavera. Aquest any tot ha anat molt ràpid i ja algunes estones del dia sembla que hagi arribat l'estiu. Els arbres però van fent el seu curs impassibles. Algunes espècies ja llueixen un capçada plena de fulles, mentre que altres tot just esclaten plens de flors, i les espècies més romanceres, com les tipuanes, les xicrandes i algunes més, encara llueixen seques les fulles del passat hivern i just comencen a apuntar les noves fulles que les han de desplaçar. Tots, mica en mica, van mudant-se d'aquell to de verd tendre i intens que tan bonic fa i que durarà només uns dies o unes setmanes. És sobretot en aquesta època de l'any quan, màquina de fotografiar en mà, m'agrada sortir a fer un vol i retratar els canvis que en els arbres es van produint.
Tot això ho comentàvem sovint quan ens venies a veure a casa , de vegades tranquil-la i plena de projectes de natura que m'anaves explicant, perquè la natura és una afecció que tu i jo compartíem. Altres vegades però venies inquieta i espantada i es feia difícil ajudar-te en el teu patiment perquè res del que nosaltres podíem dir-te feia que les percepcions canviessin o que minves la teva angoixa i et sentissis millor.
Miraves els llibres que hi havia a casa, la Història Natural dels Països Catalans, els llibres d'arbres... Generosa valoraves en excés els meus coneixements de botànica quan jo et comentava que només era una afecció i que tu sí que tenies els coneixements que a mi em mancaven. Et vaig comentar que estava fent un arxiu al meu ordinador amb fotografies dels arbres dels carrers de Mataró, que quan sortia a caminar aprofitava per fotografiar-los en diferents estadis del seu cicle: despullats, florits, amb fulles...
Durant els darrers anys s'han plantat noves espècies arbòries diferents i sovint exòtiques pels carrers i parcs de Mataró, i una de les meves dèries és aconseguir identificar-los i conèixer-ne els noms populars i científics. Em vas dir que tu també sorties a passejar i a mirar-los i vam acordar que qualsevol dia ho faríem juntes, màquina de fotografiar en mà, miraríem i comentaríem les espècies noves. No em vas arribar a trucar mai i no vam realitzar el nostre projecte. M'he quedat orfe dels teus coneixements i hauré de seguir fent-ho sola, com ho he fet avui, com seguiré fent-ho, però sempre quan agafi la càmera i surti a caminar pels carrers i places de Mataró hi haurà flotant al meu voltant la teva presència acompanyant-me.
Mercè Montserrat i Bartra