La malaltia no defineix a la persona...

Avui fa una setmana que vaig assistir a unes jornades per feina. La meitat dels ponents parlaven anglès i algun d’ell era d’Anglaterra o d’Irlanda. A les pauses em tocava anar a parlar amb ells i gravar-los en vídeo. Per aquelles relacions d’idees que a vegades fas sense acabar de trobar el sentit, de cop em va venir al cap l’Helena.

L’Helena va estar molts anys vivint al Regne Unit, a Gal•les, a Anglaterra... i tot i que ella deia que no el seu nivell d’anglès era alt, força alt. Per no dir que segur que tenia accent català però que parlava un anglès perfecte. I me la vaig imaginar al meu lloc, parlant amb els ponents, fent preguntes (com a curiosa que era) i explicant la seva experiència, encara que la jornada no tingués a veure amb les raons per les quals l’Helena va estar allà. Tenia facilitat de parlar amb desconeguts, de crear un ambient com d’amistat i de confiança. Potser, i a vegades ens podíem sentir molestos, parlava massa i explicava masses coses.

I per què ho explico això? Perquè l’Helena era així. Sí, tenia una malaltia molt cabrona. Que feia que tingués moments no gens bons. Però no es pot definir l’Helena, o qualsevol altra persona, per aquests moments. Sinó pel seu caràcter. Un caràcter obert, extravertit, amb ganes de parlar, d’explicar coses i de fer-ne. De conèixer. De donar a conèixer el que ella sabia. No es pot estigmatitzar una persona, etiquetar-la, per la malaltia que té.

Tercera Marxa Popular per a la Salut Mental

Aquest 23 de novembre us convidem a participar a la Tercera Marxa Popular per a la Salut Mental que es farà als voltants de Mataró. És una ruta ben senyalitzada per camins de muntanya, principalment, excepte la sortida i l’arribada que són a la ciutat mateix.

Amb aquesta excursió es vol donar repercussió i difusió a la salut mental i així trencar estigmes. Forma part de la secció del Fòrum d’iniciatives assistencials i de gestió en salut mental a Catalunya encarregada de l’organització d’esdeveniments esportius vinculats a la salut mental.

Podeu aconseguir tota la informació a la seva web però us deixem el mapa per visualitzar quin serà el recorregut. Apart de fer visible l’invisible, d’allò que no es parla, és una bona manera de fer esport i de conèixer els voltants de Mataró.

Amunt: Retrats d'experiències de transtorn bipolar

ELS 10 PROTAGONISTES D’AMUNT S’HAN ENLAIRAT MÉS D’UNA VEGADA. AFRONTEN TABÚS I EXPOSEN, SENSE COMPLEXES, LES SEVES EXPERIÈNCIES MANÍAQUES DEL TRASTORN BIPOLAR.

Berta O. Peig és la directora i creadora d’un documental que recull 10 testimonis de persones amb trastorn bipolar. Una iniciativa que vol trencar tabús i acabar amb l’estigmatització de la salut mental.

Fa 6 anys la Berta O. Peig va experimentar el seu primer brot de bipolarisme i l’experiència la va portar a voler explicar a través d’un documental aquesta experiència. «Amunt» és el resultat de recollir un a un 10 testimonis de homes i dones, noies i nois, que han estat diagnosticats amb Trastorn Bipolar. Tots ells expliquen sense complexes ni tabús les seves experiències.

Al començament del film s’explica què és el trastorn, una malaltia que afecta els mecanismes cerebrals encarregats de controlar els estats d’ànim: «Quan l’estat d’ànim decau apareix la depressió quan s’enlaira, la mania». Concretament el documental reflexa aquest estat d’eufòria produïda pel bipolarisme i les experiències maníaques que han viscut els testimonis. Una visió des de dins que mostra persones sensibles que volen explicar la seva experiència per ajudar a acabar amb els prejudicis de les malalties mentals.

El documental es va estrenar a Manresa el 30 de setembre en un acte organitzat per l’Ajuntament de Manresa i l’entitat Obertament, una entitat de lluita contra l’estigma i la discriminació en salut mental, impulsada per entitats de persones amb problemes de salut mental, de familiars, així com per prestadors de serveis de salut mental.

Obertament realitza campanyes de comunicació, accions de participació social, sensibilització de col•lectius concrets i treballa per acabar amb els missatges discriminatoris que es detecten als mitjans de comunicació.

Article que es va publicar a Xarxanet, el 17 d'octubre 2014