Quan ets major d'edat i no et vols medicar...

Álvaro Imbert -lacolumna.cat-

Segurament recordareu l’home que es va llençar als lleons fa uns dies. Comentaris de tot tipus sobre altres casos que havia protagonitzat, ideologia que en teoria processava… Però quasi cap comentari sobre les raons reals del perquè havia protagonitzat aquell acte. O no en un principi. Familiars de malalts mentals eren els encarregats de respondre als comentaris explicant que la situació en casos com els d’aquell home no és senzilla.

Al cap de poc temps va sortir un article al País on explicava, i us recomanem llegir, la situació en que es troben molts malalts mentals majors d’edat que no es volen medicar i quin és el límit de l’Administració.

El primer problema i el principal que s’enfronten aquestes persones és la no acceptació de la seva malaltia. Si ja per sí és difícil acceptar que es té una malaltia física, quan es tracta d’una de mental l’estigma que la rodeja fa que hi hagi una oposició total a l’acceptació. No acceptant que es pateix una malaltia, la medicació és quasi inexistent.

Per llei, als majors d’edat, no es pot privar de la seva llibertat ni invalidar les seves decisions. Això fa que sigui molt costós per la família que una persona malalta ingressi en un hospital o en un centre quan pateix un trastorn i evitar així que vagi a més, podent-se tractar a temps. Però com comentàvem abans tornem al principal problema: acceptar la malaltia. Ingressar a l’hospital significa acceptar que s’està malalt. Acceptar que s’està malalt significa acceptar que tens unes limitacions. I no són unes limitacions qualsevols. Són limitacions, malalties, molt estigmatitzades.

Hem parlat altres vegades de persones que han acceptat la seva malaltia i han adaptat la seva vida, han fet de les seves limitacions una nova manera de viure. Però amb tot estem altra vegada amb l’estigmatització. El dia que acceptem les malalties mentals estarem a un pas molt gran de poder-les integrar en la societat.

La por en els trastorns mentals

Avui us portem aquest escrit d’Ernesto García que parla de la por.

De la por causada pel què diran de nosaltres si coneixen la nostra situació a la por causada per ansietat. Una característica de les persones que sofreixen de trastorns mentals és sobretot la por per ansietat.

Aquesta ansietat no deixa dormir, no deixa que pensem en res més que en el que ens provoca ansietat, entrant en una espiral de la qual és molt difícil de sortir. Moltes crisis provenen de situacions com aquesta.

La solució no és fàcil, però l’Ernesto ens en parla en aquest escrit que us volem fer arribar, per ajudar a trencar aquesta espiral.

Esperem que us sigui d’utilitat.