Helena Manté i Cot
1975 - 2014
Aquí estic. Sentada en una luxuriosa butaca vermella situada al pis de dalt del ferry Hollyhead-Dublin...
... A l'estació del ferry, visualment: he estat ballant i patinant per les sales. Em sento lliure! Tinc l'emoció del viatge, del què em trobaré, de l'aventura. Estar en trajecte a alguna banda m'entusiama.
Em sento viva! Bé, de moment, perquè m'ensumo un mareig de campionat...
... Una nit d'aquelles que no puc dormir, penso en el basc. Com m'agradaria estar amb ell.
Em sento inspirada i tinc ganes de parlar, però estic sola al llit, malaguanyada...
Petits fragments d'una nota manuscrita de l'Helena, de data 16 de març del 2002, per a celebrar l'aniversari d'una amiga.
Ai Helena, tan vital, tan alegre, tan llesta. Tan curiosa, tan social, tan Helena.
ResponEliminaRecordo quan ens vam conèixer, érem molt joves, en uns anys molt dolços de les nostres vides, feliços vàrem compartir un munt de coses. Tu em vas donar el teu amor, m’encomanaves el teu ordre, la teva disciplina, em motivaves a valorar-me, estudiar, em vas donar l’estabilitat que a mi em faltava, de tu vaig aprendre molt, vaig créixer. Sempre t’estaré agraït encara que ara ja no hi siguis i ens hagis deixat.
ResponEliminaAquets últims vint anys no han estat fàcils i jo et demano disculpes per no haver-ne sabut més, per no haver estat a l’alçada quan tu ho has necessitat.
Helena, et prometo que dins el meu cor sempre estaràs viva i que recordaré l’Helena que vaig conèixer, l’Helena que em va donar tant.