Recordo quan ens vam conèixer, érem molt joves, en uns anys molt dolços
de les nostres vides, feliços vàrem compartir un munt de coses. Tu em
vas donar el teu amor, m’encomanaves el teu ordre, la teva disciplina,
em motivaves a valorar-me, estudiar, em vas donar l’estabilitat que a mi
em faltava, de tu vaig aprendre molt, vaig créixer. Sempre t’estaré
agraït encara que ara ja no hi siguis i ens hagis deixat.
Aquests
últims vint anys no han estat fàcils i jo et demano disculpes per no
haver-ne sabut més, per no haver estat a l’alçada quan tu ho has
necessitat.
Helena, et prometo que dins el meu cor sempre estaràs
viva i que recordaré l’Helena que vaig conèixer, l’Helena que em va
donar tant.
Pau Fernàndez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada